treballar
1 1 v. intr. [LC] Emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l'execució d'alguna cosa, especialment pel guany que en prové o per l'obligació del propi càrrec o professió. Treballar de cos, de cap. Treballar intel·lectualment. Treballar a jornal, a preu fet. Treballar a la terra, a les obres del port. Treballar per obtenir una cosa. Treballar per l'establiment, per l'enderrocament, del règim monàrquic. Treballar vuit hores el dia, quatre dies la setmana. He de treballar molt: no em resta temps per a divertir-me. És un metge que treballa molt perquè té moltes visites.
1 2 v. intr. [LC] Tenir una feina, exercir una professió. El meu fill treballa en una impremta. El seu marit fa dos mesos que no treballa.
1 3 [LC] treballar a esclat de mort Treballar fins a rebentar-se.
1 4 [LC] treballar com un corcó Treballar molt.
1 5 [LC] treballar com un negre Treballar escarrassadament.
1 6 [LC] treballar en cambra Treballar privadament.
2 1 intr. [LC] Funcionar, actuar, esforçar-se, amb alguna finalitat, en benefici d'algú. És un exercici en què treballen els braços i les cames. Fer treballar el cap. La naturalesa treballa a vèncer la malaltia. Fer treballar un bou. El pobre ruc està rebentat: ha treballat tot el dia. Fer treballar un motor, una màquina. Una màquina que treballa molt bé.
2 2 [LC] fer treballar la terra Fer-la produir.
2 3 intr. [LC] Un suport, una biga, etc., sofrir l'esforç al qual està sotmès.
3 1 tr. [LC] Sotmetre (una matèria) a una acció contínua per afaiçonar-la. Treballar la mantega, la pasta per a fer el pa.
3 2 tr. [LC] Preparar (alguna cosa) que exigeix una manipulació més o menys violenta. Treballar el ferro, la pedra.
3 3 tr. [LC] per ext. L'han treballada molt malament, aquesta gerra. El candidat havia treballat molt el discurs de presentació.
